dimecres, 4 de juny del 2008

Triatló Olímpic Donosti. Sergi Garcia.

SERGI GARCIA DEL CTG SUPERA EL TRIATLÓ OLÍMPIC DE DONOSTI EL QUAL ES VA CELEBRAR AMB LA DIFICULTAT AFEGIDA D' UN FORT TEMPORAL, AMB MOLTA PLUJA I BAIXES TEMPERATURES.
Crònica: Sergi Garcia -CTG-

El titular del diario vasco a internet va ser: Eneko Llanos, rey en el infierno (http://www.diariovasco.com/20080602/deportes/mas-deportes/eneko-llanos-infierno-20080602.html).

Realment la prova va ser molt molt dura, almenys per mi que no soc vasc. Vaig sortir de l'hotel i estava caient molta aigua, i el pitjor es que anava amb jersey de llana i feia fred, bastant fred i no duia cap samarreta de mániga llarga per a cursa.

A la cua per entrar la bici anava mirant el mar i de sobte topa la meva roda del davant amb la d'un tio baixet que tinc davant... perdona... eneko... no li va agrada gaire que li toqués la hed, jeje. Ja d'entrada un jutge em sio que no puc entrar amb l'acople... tot això sota una pluja bestial i li dic... "tio no me hagas desmontar ahora el acople!!" aconsegueixo, parlant amb dues persones que em deixin, perquè realment es legal.

Comença la prova i la natació, per sort, tot i que es fa sota pluja té una mar tranquila.... tot i que em costa durant els primers 1000 metres poder nadar sense rebre osties vasques de les bones acabo en gairebé 35 minuts... penso que he fet una natació fatal o... que la distància potser es una mica més llarga.

La t2 me la prenc en calma, agafo la bici i perdo molt temps ajustant-me les sabates, però ho faig a consciencia perquè venen 3 kms amb pendent constant del 7 8 i 9... primer port avanço a moltíssima gent i no m'avança ningú... descens i comença el tros mes pla... es forma un grup molt nombrós, sota una pluja molt forta que m'impedeix veure per moments que tinc davant... em col·loco a cua de grup, amb el perill de perdre'l, però sense perill de caure. Aquí ja començo a passar molt fred i els trapezis me'ls començo a notar com engarrotats i em fan mal les cervicals... arrivem a peu de port, a orio, un grup de 30... comença amb una pujada que sembla un mur i un vasc diu "maricon el ultimo"... tothom riu i comença a desfer-se el grup... el port es molt dur, hi ha moments en que per la carretera baixen rius i en un tram ens fan passar d'un en un perquè ha caigut un arbre a la carretera per un despreniment de terra. acabo el port i penso.... el pitjor ha passat, però no....

El descens es converteix en un infern, passo molt de fred i em costa frenar perquè em fan molt de mal els trapecis... sumat a que està plovent molt, no se si cau pedra (em pica molt la pluja a la pell), i la carretera es molt dolenta, casi com la del turo de l'home... baixo molt lent i clar, els vascos no!!! jo vaig tiritant, tant que em mossego la llengua i tot...estic perdent molt de temps, però ara lo important es acabar com sigui així que no se ni com pero arribo a la t2!!!

A la t2 em costa un munt posar-me les sabatilles de córrer, m'he d'asseure al terra perquè mullades no m'entren i els braços els tinc adormits del fred. Començo a córrer i veig que no vaig bé... al km2 ja agafo una mica de temperatura i pujo el ritme, però em segueix passant gent. al km5 m'atrapa un del c.n Olot que va bastant bé, i faig un esforç per seguir-lo... ho aconsegueixo, però els dos bessons em diuen que com vagi molta estona així em faran una bona putada, de totes maneres segueixo, però al km 8 em puja el dolor i el de l'Olot se me'n va uns 50 metres... fins que veig la pancarta de l'ultim km i penso... a prendre pel cul els bessons...a tope... acabo la cursa avançant al de l'Olot i a dos mes!!!

la posició final 146, amb uns parcials no gaire bons, però vist com va ser la cursa va merèixer la pena fer-la.

Dir que abans de la cursa ningú va dir res sobre el mal temps i ni es va plantejar suspendre res... vaja que com si fos una situació normal, es una altra manera de veure les coses. Crec que a la federació catalana haurien d'aprendre a fer un esforç organitzatiu quan hi ha mal temps... ningú va prendre mal tot i les condicions, perquè hi havien jutges en moto controlant i molta gent avisant del perill.

L'organització molt bona, molts avituallaments, entrepans, fruita, galetes, fruits secs, iogurt... etc... a l'arribada. També t'imprimien el temps in situ com a record... i tot per 25 euros. I la gent animant una passada, com si tothom fos familiar o amic!!

Per cert, jo no vaig pagar res per facturar la bici... quan em deien si portaba una bici, deia, no, bicicleta no, material de trabajo.

Salut!