diumenge, 6 de juliol del 2008

Triatló Olímpìc de Pont de Suert. Les cròniques

El passat 6 de juliol es va celebrar la 5ena edició del Triatló Olímpic de Pont de Suert.
Els resultats de la gent del club varen ser:
Sergi Garcia 2:11:55
Anabel Gracia 2:22:48
Jordi Reche 2:48:43

L'Anabel va assolir el podi amb la tercera posició femenina.

Aquesta és la crònica del Jordi Reche:
Un triatló molt difícil de fer en tots sentits: llarg viatge des de Granollers, 2 boxes, estat d´ànim marcat per la mort del nostre company,...
Tot i així, el lloc maquíssim, arribem el dia abans amb la dona i ens hospedem a una hostal a 3 km del poble. Prefereixo anar a inspeccionar el terreny i em trobo l´Anabel i el Carles i em comenta lo del braçalet negre, bona idea, penso.
L´endemà a les 6h de peus a terra, esmorzem i cap a boxes 1 a deixar les coses de la T2;vaig cap al nàutic on es dona la sortida i d´entre el soroll que la gent fa al parlar alt (pels nervis) de cop es crea un silenci absolut al dir la jutgessa que se li fa 1 minut de silenci al Toni.
Es dona la sortida, són 2 voltes en l´embassament a on no hi han boies sinó unes barquetes blanques, vaig fent, vaig fent fins que a la T1, enfilo amb la bicicleta cap amunt per fer 3 voltes cap a Pobla de Segur. Hi han hagut caigudes, entre elles un tio que ha caigut davant meu baixant a 50 km/h i que ha perdut el control deixant-se tota la pell de l´espatlla esquerra; de fet a mi m´ha passat quelcom semblant però arribant a boxes a la T2, massa ràpid i he frenat sobre la sorra i ...pam, colze i genoll pelats.
He vist el Sergi Garcia que anava llançadíssim amb la bici, el tio està fort.
Ja al tercer segment, s´ha fet duríssim, semblava ben bé un raid de muntanya, camins escarpats amb un desnivell de por,he tingut de fer trams caminant (pensava que això de caminar només ho faria a Banyoles) i després baixades pronunciades per acabar de petar les cames.
Finalment arribo emocionat a meta, amb el crespó a l´espatlla i aixecant el braç mirant el cel dedicant el triatló al nostre company Toni. Parlo amb el Sergi i veig que l´Anabel a fet podi. Moltes felicitats, la samarreta dedicada ha estat molt bona idea.

Res més, jo ara m´agafo unes vacances esportives fins a setembre

Salut i Amor!!

Jordi Reche


Aquesta és la crònica de l'Anabel:
De fet, un dels triatlons més difícils de fer....
Arribem el divendres per la nit, després d'un dia molt difícil de païr. Tenim casa allà i això ens ha fet plantejar el triatló com unes mini-vacances. El dissabte anem a veure una mica el circuit i després al breafing. Ens diuen que es pot nedar amb el neoprè i no fan cap esmena a fer un minut de silenci pel Toni. El Carles parla amb la jutge que està al càrrec (el Sergi, evidentment, no hi és) i diu que demà ho faran...
Diumenge: Ens llevem molt d'hora per païr bé l'esmorzar, preparem tot i anem cap a boxes.
Les sensacions són extranyes. No només els nervis propis de la cursa, hi ha alguna cosa més, tot ha de sortir bé perquè volem dedicar-li al Toni. Molta pressió afegida.
Arribem a boxes i em trobo al Sergi. Li dono un troç de tela negre per cordar al body. Faig el mateix amb el Reche. Enfilem cap al segon boxe i allà ens preparem per l'aigua. Fem un minut de silenci, per mí una mica "cutre" ja que ho diu com si res. Això m'emprenya molt. És mereix molt més!!!
Sortim.
Males sensacions, no vaig bé. Nedar amb el neoprè no m'agrada gens. Surto de l'aigua la 5a. noia. Això no rutlla. Haig d'intentar fer podi. Agafo la bici i intento atrapar algun grup. NO ho faig, m'agafen a mí i no puc seguir. NO vaig bé!
Quan comença la primera pujada agafo una noia. Només em queden quatre davant. Com és un circuit de tres voltes vaig "controlant" les 3 de davant. Cada vegada em treuen més. No els hi retallo res....
Acabem la bici i sortim a còrrer. Tinc la tercera a prop. Si regulo bé, puc agafar-la. A més conec el circuit i això és una avantatge. Mica a mica li vaig retallant i just abans del km 5 l'atrapo. Ara tot és baixada (excepte algun repechón). Vaig bé, podrè pujar al podi i posar-me la samarreta que hem preparat en record del Toni...
Però hi ha una altra noia darrera que ve com un llamp. Haig de forçar una mica, sinó m'atraparà. Augmento el ritme, vaig controlant-la i aconsegueixo arribar a meta en tercer lloc....VA PER TU, TONI!
Com que sóc un desastre, decidim portar les bicis a casa i no arribo a l'entrega de premis. S'ha quedat la meva germana amb el meu nebot i em truquen per telèfon. Corre, corre, que te estan llamando!!! No arribo, li dic al meu nebot que es posi la samarreta i reculli el premi per mi. Em sento fatal....
Sort que després el Carles puja per equips i pot posar-se-la.
En fi, no tot surt sempre com volem...
Anabel