JORDI CASTANY ESTABLEIX UNA NOVA MARCA DE 9'40''13H. EN DISTANCIA IRONMAN PER EL CLUB TRIATLÓ GRANOLLERS. ALBERT HERNÀNDEZ AMB 9'44''02 VA TENIR A L' ABAST EL RÈCORD COMARCAL EN ALGUNS MOMENTS DE LA PROVA.
ELS SIS MEMBRES DEL CTG FINALITZEN L'IRONMAN DE KLAGENFURT AMB ELS OBJECTIUS ASSOLITS.
Sis membres del CTG , acompanyats per el seu entrenador Leo Aren, es varen desplaçar a Klagenfurt (Austria) per participar en una prova IRONMAN, una de les 20 que anualment es celebren en el planeta.
Tot i que l' objectiu principal d'una prova d'aquestes característiques (3'8Km. de natació, 180Km. de ciclisme en ruta i 42Km. de cursa a peu , tot seguit) es poder-la acabar, alguns dels membres del CTG, ja amb experiència en proves d'aquesta distancia, apuntaven a objectius més ambiciosos, com el de rebaixar l'actual marca comarcal que ostenta Xavi Serrano amb 9'32h.
La veritat es que ven poc va faltar, Jordi Castany que l'any passat a Frankfurt va marcar un temps de 9'53h, quedant tan sols a 1 minut de Marc Rius (que en aquell moment amb 9'52h establia marca comarcal i en el Club) i una setmana desprès va ser quant Serrano va aconseguir precisament a Klagenfurt el recordman Comarcal vigent. Dons Castany ha aconseguit rebaixar la marca de Rius i del CTG amb 12 minuts, però s'ha quedat a 8 minuts del record comarcal.
L'altre candidat a baixar per sota de 9'30h junt amb Castany, era Albert Hernàndez que en aquesta ocasió ha marcat 9'44'02h.
Tant Castany com Hernàndez han fet unes curses extraordinàries (1'07h i 1'05h. a la natació, 5'09h. i 5'07h. en ciclisme i 3'16h. i 3'17h. en la Marató a peu, respectivament) , cal dir que durant la competició hi ha hagut diferents situacions climatològiques adverses, especialment un fort diluvi durant la marató.
Ferran Heredia amb una extraordinària marató amb 3'12h. ha finalitzat amb 10'05h. , Roger Granell en el seu primer Ironman ha tingut una actuació extraordinària marcant 10'12h, Josep Martí en el seu tercer IM ha aconseguit el seu objectiu de rebaixar les11h. i ha parat el crono amb 10'50h. i finalment Rafa Fors també en el seu debut en una prova IM ha arrodonit l'èxit del CTG finalitzant la prova amb 11'25h.
Aquí en teniu la crònica del Jordi Castany:
Ahir vam arribar la gran majoria de Klagenfurt, encara que n´hi ha uns poquets que encara gaudeixen d'uns merescuts dies de vacances.
Han sigut dies molt intensos en que m'ho he passat molt i molt bé. Se m'han passat els dies volant i gràcies als companys he tingut poc temps per acollonir-me davant el repte d'acabar el meu tercer IM.
Aquests dies hem descobert la faceta de showman d'un crack del club, que passa quan algú, que no esta acostumat, olora la cervesa. També hem fet membre d'honor del club al Marino Vanhoenacker, que tot sigui dit es un bon paio. En fi m'ho he passat de puta mare.....
Ens llevem a les 4:00 i anem a esmorzar a l'hotel, noto que aquest cop no estic tant acollonit com de costum, i a sobre he pogut dormir, potser es per que ens havien dit que s´hauria de nedar sense neopré i al breafing ens van dir que si que es podia portar.
Aquest cop tampoc tenia la sensació d'anar cap a "l'escorxador" quan agafo l'autobús per anar cap a la sortida. Quan arribo a boxes comença el calvari, intento inflar les rodes i no s'inflen, perden aire per la vàlvula. Agafo les dues camares de recanvi i les canviem, i dic que les canviem per que l'Albert no hem deixa ni un moment amb la meva desesperació, tot i que passa per uns moments fisiològics difícils.
Desprès de l'incident anem d'excursió al camp on els mosquits ens deixen fregits, però no passa res, ja som de ferro!.
I cap a la sortida on veiem al Leo i la Lara i els hi demano que em busquin dues camares de recanvi.
M'obro molt a la sortida per no rebre gaires osties. Primers metres buscant forats fins que els trobo i agafo el ritme de cursa, per les boies algun que altre cop però la natació es la mes neta que he fet mai. A l'arrivar al canal sembla que la corrent que generen els triatletes et succioni i el ritme sembla ser molt mes ràpid. Surto de l'aigua i la transició la faig fatal. Agafo la bici i se m'enganxa el sensor del compte quilometres i se m'arrenca. Collons quin dia!!!.
Surto de boxes i el Leo m'espera amb dues camares que ha trobat a l'autocaravana del Ferran i el Roger.
Els primers kms. passen volant a un bon ritme però arriba un moment que em ve un baixon anímic, queden molts quilometres i no tinc ganes de patir. Ademes con que no tinc referències de ritme penso que vaig lent. S'em passa aquest mal moment i continuo tirant. Arribem les primeres pujades i les supero força bé, fins que al segon bucle comença la part mes dura de la carrera amb pujades curtes que m'obliguen a canviar de plat contínuament, fins que arriba el pepinarro de Rupertiberg que em deixa completament fregit de cames. Sort que desprès i fins al final de la volta te tendència a baixar i planejar. Primera volta en 2.35. Enfilo la segona volta bastant cansat de cames. No en tinc ni punyetera idea del ritme que porto però vaig cansat i penso que el temps serà bastant pitjor.
Al final segona volta en 2.34. Baixo de la bici, i pel que es veu, adelanto a l'Albert a la transició. Començo a corre en un ritme còmode i noto les cames mes bé del que pensava. Al km. 1 em passa l'Albert i em deixa uns metres. Al cap d'uns kms els hi recupero i li comento "com en el millor dels guions, el Leo en mig de la cursa a peu intentant frenar el nostre ritme" però em sento bé. Al km. 7 em deixa uns metres. Arribo a la mitja en 1.35 i a partir d'aquí les cames començan a fer mal. Ara es on comença l'IM, intento mantenir el ritme mes alt que les cames em deixen. Penso que si puc fer la segona mitja en 1.40 ja serà una bona marca. Bec a cada avituallament, menjo cada dos (al final 8 powergels en la cursa a peu).
Sobre el km. vint-i-quatre atrapo a l'Albert i anem junts fins al 34 aprox., que el perdo en un avituallament. El dolor augmenta i el ritme baixa, però ja s'acosta el final, ara no puc parar. Arribo als últims 200 i em deixo les cames per adelantar a un que al final no resulta del meu grup d'edat.
Entro a meta amb la satisfacció del primer Ironman. Ja soc de nou Finisher.
M'emociono. M'abraço amb cadascun dels companys quan van arribant.
Especialment amb l'Albert que hem compartit molts entrenaments i que hem mantingut una bona sintonia durant tots aquests mesos i que la cursa ha sigut una mica injusta amb ell. Ell val per sota de les 9:30, porta mesos demostrant-ho als entrenaments i al proper IM ens ho demostrarà. També m'abraço al Leo, ell hi te molt a veure amb la meva progressió aquests
darrers quatre anys, a part de bon amic també es un molt bon entrenador.
També agrair la claca de Klagenfurt, la Lara, la Mariona, la Flora, la Lluïsa, l'Albert Jr. i el supermonstre Sergi. També a tots vosaltres pel seguiment de la cursa i el ànims que veu transmetre.
Dedicar-li tot el meu esforç durant aquests mesos i la cursa final al Toni
que volia ser finisher l'any que bé a Calella. Va per tu Toni!!!