dissabte, 6 de setembre de 2008

XXIII Triatló de Catalunya - Banyoles


El passat dissabte 6 de setembre el CTG prendre part de la 23ena edició del triatló olímpic de Banyoles.
Cal destacar el resultat de la
Lara Rius que, en el seu debut en la distància olímpica, va assolir la segona posició en la categoria Sub23 femenina.
En una cursa marcada per la pluja hi varen prendre part 12 membres del CTG.
Els resultats del CTG van ser:

34 Rafa Espinar 2:10:57 ( 0:27:22 - 1:06:08 - 0:37:27)
50 Marc Rius 2:12:41 (0:23:42 - 1:09:08 - 0:38:51)
94 Sergi Garcia 2:17:18 (0:28:52 - 1:09:14 - 0:39:12)
119 Josep Martí 2:19:38 (0:27:19 - 1:11:14 - 0:41:05)
211 Aureli Perez 2:29:54 (0:32:40 - 1:16:17 - 0:40:57)
259 Mario Martinez 2:35:27 (0:33:59 - 1:16:24 - 0:45:04)
310 Judith Andújar 2:44:35 (0:30:26 - 1:24:53 - 0:49:16)
338 Paco Saez 2:50:19 (0:33:21 - 1:29:29 - 0:47:29)
357 Cesc Rubio 2:56:12 (0:29:12 - 1:25:06 - 1:01:34)
361 Lara Rius 2:57:57 (0:30:25 - 1:34:01 - 0:53:31)
378 Marc Cerrato 3:07:47 (0:37:27 - 1:37:17 - 0:53:03)
Rafa Fors- Retirat per punxada

Mireu-ne les fotos del Jordi Pana aquí

Aquí teniu un recull de les cròniques d'alguns dels nostres participants:














LARA

No puc esperar més a donar les gràcies!

Segon triatló, una setmana de nervis, repetir que si plovia jo no el feia, nausees abans de començar...Finalment al posar-me dina l'aigua s'em va passar tot i per quedar-me animant i mullar-me igualment doncs ja el faig...

Després de deixar les coses a boxes el més ben col·locades que puc en l'espai reduït que em toca i amb la pluja empapant-ho tot, em dirigeixo a la sortida de la natació amb en Rafa Espinar queixant-nos de tot (si que ens fan anar lluny, ens podrien portar en trenet, quin fred, quina merda serà el sector bici...)

Les dones sortim 5min darrere els homes i la tirada llarga es fa fàcil ja que es segueix una corda sota l'aigua i no cal ni treure el cap i mirar endavant per saber si vas bé, a cada boia groga em penso que ja toca girar per tornar però veig que la gent segueix endavant. Quan per fi girem m'adono que queda menys tros per l'arribada del que pensava i a més veig la Judit a la meva dreta. Surto de l'aigua amb la Jud i 4 o 5 noies més i sento els crits d'en Leo, la Yolanda, la Glòria i en Roger.

Faig una T1 lenta amb tot el cacau de coses...que si mitjons, sabates, casc, ulleres...i en el moment de pujar a la bici encara tenia el dorsal penjant del manillar, quasi em cau la bici, l'aparició de l'Albert al costat pressionant-me, pujo i arrenco.

La primera pujada em surt la cadena i em cago en tot i més de pensar que hauré de calçar en pujada, però me'n surto bé.

Primera baixadeta m'adono que el fre de darrere no va gaire, miro i està destensat...Maaaarc cabróooon!!! quan m'ha muntat les rodes ha deixat els dos frens destensats (el de davant l'havia vist abans d'entrar a boxes). A la que puc giro la palanqueta i llestos.

Maleeixo cada pujada, i vaig sola tota l'estona, com a molt adelanto (no més de 2 o 3) i m'adelanten però no faig ni l'intent se seguir-los, que ja em costa prou. A més el comptaquilòmetres ha deixat de funcionar al km3 i no se ni com vaig ni quant queda, fins que dalt d'Esponellà (pujada en la qual vaig estar a puuuuunt de descalçar i anar a peu) un home crida: només 5km!!! Que llargs aquests km...

Per fi arribada a la T2 amb la claca a la recta d'entrada on em passejo en plan: si! estic viva i vaig bé!

Com les bambes estan seques (que les tenia dins una bossa) em trec els mitjons xops i poso les bambes a pèl. Començo a córrer amb una noia que em diu: vinga ànims! Que a sobre paguem per fer això!!

Faig els 10km amb ella explicant-nos batalletes i fent xip-xip al fang. De seguida noto alguna cosa em roça el turmell dins la bamba, a la 2a volta m'adono que és la sorra...què hi farem, ara no em paro.

A l'inici de la ziga-zaga hi ha en Marc que m'espera i ja sento cridar "Laaaaaaaaaaraaaa!!". La noia que m'acompanya em pregunta: tots aquests t'animen a tu?? – Si...es que són una mica escandalosos els del club...

Quan passo pel passadís d'una desena de metres que han format quasi no em crec la gentada que hi ha deixant-se la veu, miro a banda i banda conteníssima i sense adonar-me accelero (que em dura 100m perquè m'ofego). Intento pensar que estic en un entrenament, que no els he vist i segueixo xerrant amb ella per no posar-me a plorar de l'emoció.

La tornada de la 2a volta es fa moooolt llarga, em fan mals els genolls i el roçament m'està molestant molt.

Altre cop ens acostem a la claca, em poso a riure i li dic a mun germà que em fa vergonya i tot que cridin així (com si es tractés de Marcel Zamora a punt de guanyar un IM). Ara si que m'ofego de veure encara més gent, però no puc evitar somriure.

Arribo a meta de la maneta de la meva companya, en Marc m'espera i no puc més, per fi deixo anar les llàgrimes.

Anem a retrobar la resta que segueixen al parc per animar en Marc Cerrato.

A l'entrega de premis no hi ha quasi ningú pel mal temps, m'entreguen una copa com a 2a Sub23F (de 2 noies) entre els crits del CTG, recollim boxes i fem l'homenatge pel Toni llençant cadascú un clavell blanc al llac.

Només em queda dir que moltíssimes gràcies a la claca: Leo i família, Roger-Yolanda, Glòria, Albert i família i els que anàveu acabant i també us hi veu afegir: Marc, Cesc, Sergi, Jud, Josep, Aureli...i potser em deixo algú però no tenia ulls per veure a tothom! Realment em fèieu saltar les llàgrimes.

Gràcies Leo!

Lara

JUDITH

Bé com podeu veure la Lara ho va fer mooolt bé.

Bé aquí va la meva:

Jo no sé perquè però fin a l'últim moment no vaig ser conscient de que tenia un triatló, això de que sigui per la tarda és com estrany. La veritat és que vaig preparar les coses a última hora i a tres quarts abans de l'hora que haviem quedat amb la Lara m'adono que les bambes les tinc al cotxe i que el cotxe està al taller. MERDA!!!!! vaig fer una carrera fins al taller que estava obert de casualitat, ja que encara fan horari d'estiu i els dissabtes no obren. Però estava el pare de l'amo fent arreglor per allà.

Bé un cop de camí a Banyoles comença a ploure i em desmotiva una mica. També porto una setmana de mal estar i no m'acabo de trobar bé. Però ja que estava apuntada participo i punto.

A la cua per entrar a Boxes ba i em diuen que els acobles han d'estar lligats i encara que sigui amb cinta aillant. Ja ens veieu a mi i a en MArc buscat i preguntat per tot arreu. Sort d'una cinta que tenia el Cesc i el celo del pavelló. (Gràcies Cesc) i fem una "Xapu" i ens deixen entrar, quina xorrada, són més pijeras...

Bé faig l'excursioneta fins a la sortida. Ens tirem a l'aigua cinc minuts després dels nois, estem allà preparades amb la Lara i noto el xic que em balla. Allà sense tocar a terra intento col.lorar-lo com puc i surto patint per por de perdre'l.

No m'acabo de trobar bé, em fa mal l'espatlla (tendinitis crònica segons el fisio i recuperable segons l'osteòpata) Bé faig el que puc. A la metiat de la recta interminable estic a punt de pegar a una participant. Es va torçant cap a l'esquerra i em va donant cops. Untento posarme davant i pareta i sempre la duia al costat. Al final, ja cansada de tenir-la enganxada, paro i la deixo passar. Volia anar per la corda i ella no em deixava, cada cop anàvem més separades.

Un cop giro veig la Lara. La portava una mica darrera. Espero i i veig que s'anava molt cap a la dreta i em poso al seu costat i li vaig fent barrera, i un piragüista ens va seguint Sortim juntes de l'aigua i altres noies.

T1 bona, puc seguir i enganxar a les noies amb la bici. Fem un gupet de cinc noies. Al quilometre 13 per culpa de la pluja, que no para, em deixa de funcionar el comptakilòmetres. A la meitat del recorregut dues s'escapen i em quedo amb dues noies de club natació Catalunya amb les quals arribo a T2. M'¡ho he passat molt bé amb la bici. Primera vegada que no em passa gent a saco. Fins i tot passo a nois. Molt contenta.

T2 ràpida, no em poso mitjons i passo de tot. No vull que s'escapin. Còrro com puc. Em fan mal els peus. Acabo amb els talons sagnant. El que em sap més greu és que la taca de les banbes ja no marxarà. Algú sap com rentar-les???

Bé, no he vist les classificacions, però estic molt contenta. Menys la natació la resta he tingut molt bones sensacions.

Gràcies a tots els animadors, se sentien de lluny. Glòria, això de megafon és una canya. Un xou.

Jud

MARC
Per mi aquest any Banyoles ha tingut dos cares, la bona i la dolenta.... començo per la dolenta com és costum.

Dolenta: (Aviso és un totxo, els nous no em feu massa cas... podeu passar directament a la bona...jejeje....)
Federació catalana de triatló, una vergonya... em fa pena i ràbia formar part d'aquesta ridícula federació, per culpa dels seu jutges, arbitres, i dirigents.
1. Ja sé que lo de l'acople ha d'estar unit, però si en tota la temporada no diuen res... i a Banyoles decideixen aplicar-ho però de forma arbitraria i ridícula em rebenta molt. Veure gent amb cabra, i o "acople" més llarg del que poden, i la Jud i jo amb la llargada més que correcte això si amb una mica de cinta aïllant i "celo" per protegir, encara no sé que...
2. Sortida vergonyosa, no tenen cap control sobre participants, no sé realment qui és el culpable. En part la poca moralitat i respecte d'alguns triatletes, tot i que cada vegada m'adono que és la majoria aquí a Catalunya. Però el jutges tampoc fen res per impedir les trampes. La boya ja no sé perquè la posen, si al final la gent gira quan vol.
3. Així per les bones i sense avisar canvien el lloc de pujar-se a la bici en la T1, sense avisar, es a dir, pujo a la bici i em fan tornara baixar perdent les sabates, i molt de temps.
A nivell particular:
Semblo un "novato" a ala sortida, bona fè, penso aquest cop ho faran bé, que va, estic a l'aigua, a 1'5mts de la paret, mirant el jutge, quan els participant que encara estan fora l'aigua li diuen, però si ja han sortit!!!, em giro, "ostia pu...", però si tothom està nedant, de rebot alguns es tiren sobre meu... quina gràcia!!!!
Apart de que vaig punxar a falta de 4 o 5km per arribar, i vaig perdre molt temps i apunt de patir 2 caigudes per seguir amb la roda punxada.
Les butllofes i ferides dels peus, que em van torturar al final de la cursa a peu. La culpa dels nervis de perdre el grup per la punxada i voler anar massa ràpid a la T2 i posar-me les bambes massa ràpid i malament.

Bona:
Sense cap tipus de dubte la participació de les meves dues nenes ( Lara i Jud)... quina il·lusió, també quin patir, només al arribar vaig a veure que les dues bicis siguin a boxes i que no els hagi passat res. Em confirmen que les dos, són ja corrents, i que la Lara està molt contenta.
Veure la Lara acabar els seu primer olímpic, molt dignament, i la gran progressió de la Jud, que està cada com més endavant en les classificacions.
La claca, com sempre la millor, no tenim rival...
Al resta de companys, llàstima algú que les punxades l'hi han impedit estar amb nosaltres a l'arribada, però per la resta un 10...
L'homentage al Toni, senzill, però emotiu i a la mesura de les circumstancies i meteorologia.
També personalment que m'ho vaig passar molt bé sobre la bici, dominant el grup, escapant-me a Esponellà, havent-me de deixar agafar de nou, per un grupet resistent i no buidar-me, per llavors tornar-me a escapar a la sortida de l'autovia, però amb el fracàs degut a la punxada.

Res Felicitats a tots i moltes gràcies a tots els animadors i acompanyants!!!!

CESC
Hola,
Abans de res vull felicitar a la Lara pel magnífic debut i agraïr la claca professional que tenim en aquest club
Per a mi la cursa va anar molt bé.
Ja sabeu els dubtes que tenia amb el meu genoll, pel que tot el que fos acabar ja era un bon resultat.
La natació va tornar a l'antic format (ja no es fa el triangle dels últims anys) i crec que això em va anar molt bé. Em vaig poder concentrar en nedar i no vaig perdre temps orientant-me ni barallant-me. Sense saber com em vaig trobar sobre la corda de sota l'aigua i d'allà ja no em va moure ningú. Això si, em vaig tornar a menjar gairebé totes les boies (incloent les gegants aquelles que hi posa 500 metres), però em vaig trobar extranyament bé. Els cops i les empentes van ser presents durant 3/4 parts del recorregut però me'n vaig sortir. Vaig viure una sensació nova que és la d'avançar gent a l'aigua. Primer vaig pensar que "passava alguna cosa", però no, senzillament es que anava més ràpid del normal (en mi, és clar). Al final ja se'm va fer pesat i vaig perdre una mica de temps.
La T1 la vaig fer amb calma i amb els comentaris de l'Albert (quieres un cafè? Vengaaaa?) però vaig sortir amb un grupet. Vaig aguantar el grupet fins a la primera pujada on (com cada any) em vaig quedar clavat. Després vaig anar fent, ara amb algún grup que m'atrapava, ara sol. A les baixades se m'enganxaven al darrera però a les pujades em deixaven miserablement. Aquest any havia entrenat la bici una mica (els altres anys no) i esperava anar millor. De fet, a pesar de les primeres males impresions, vaig poder aguantar bastant més els grups. A més, com que vaig fer un relatiu bon temps amb la natació, vaig deixar més gent darrera que em van anar "acompanyant" durant el ciclisme.
Una estona vaig anar amb el Rafel Fors, després amb l'Aureli, i més tard amb el Paco. El Rafa Fors va punxar i poc després li va tocar al Paco. Jo vaig tenir sort.
El tram d'Esponellà no se'm va fer tant pesat com altres anys, la pluja (que no va parar en tota la cursa) potser hi va ajudar. Als últims 10kms és on vaig notar la mica l'entrenament d'aquest any i em va permetre rebaixar el temps de l'any passat en 7 minuts. No està malament.
Un cop arribat a boxes em tocava decidir si sortia o no... però no vaig recodar-me de pensar-hi i vaig sortir trotant.
La idea va ser anar fent a poc a poc per acabar. No sentia dolor al genoll pel que vaig anar a conservar. Al cap de poc de sortir un paio se m'enganxa al darrera (de veritat, a un metre del meu cul) i em diu que si no m'importa anirà a remolc que va tocat i tal.. Jo li dic que cap problema, que anirem fent.
La volta aquest any és més llarga, però bé, els altres anys deien que no sortien els 10kms. Em plantejo fer la primera volta sense parar a caminar com a repte. Tinc ganes de parar a caminar però em sembla que és més mental que de dolor al genoll, així que no paro. Cap a la meitat de la tornada ja se sent a la claca del club (son a uns 2/3 kms però se'ls sent MOLT, de fet els ànecs del llac han marxat d'aquella zona fa estona). Això anima molt i aconsegueixo arribar al final de la primera volta i passar pel paseíllo. Just després (no vull establir una causa-efecte) em comença a fer mal el genoll..... Aprofito per caminar quan em donen el braçalet de la primera volta i decideixo caminar un tróç i córrrer un altre. Camino un minut i en corro cinc. Al cap d'una estona em descompto i continuo corrent. Faig un parell de parades més però els últims kilòmetres ja els faig a una mica més de ritme i encara avanço a una noia. torno a passar el paseillo del club i arribo. Estic satisfet, i crec que hagués pogut apretar una mica més a la cursa a peu, però millor haver conservat.
Ahir tenia el genoll una mica adolorit, però la combinació Voltarén + gel m'ha anat força bé.
Després de l'arribada de tothom, vam anar a fer l'acte de record al Toni. Va ser un acte senzill i emotiu.
En fi, gràcies pels consells que em vau donar pel genoll i l'any que ve a baixar de 2:45!

Cesc
JOSEP

Bones a tothom,
Primer de tot, felicitar a la Lara, ja ets OLÍMPICA!!!!!
I també a la Judith i a tots els nois que van participar a Banyoles.
Arantza, com que "Vejam si jo aconsegueixo acabar algun sprint la propera temporada"? això ni es dubta, si segur que us liem a les noves per fer olímpics i tot, i sinó pregunta-li a l'Aureli, la Lara, la Glòria... jeje,
que som molt mala gent!!!!!
Ara va la crònica.
Vaig anar cap a Banyoles amb ganes de competir tot i que sabia que plouria gairebé segur (és el que té estar de vacances i no parar de mirar el meteocat.com), què voleu, la pluja m'agrada, llàstima que en bici segueixi sent igual de paquet quan plou que quan fa sol!!!
Arribo a Banyoles amb temps i vaig preparant les coses, a última hora decideixo deixar el rellotge al cotxe per no estressar-me, entro a boxes tot feliç preparo les coses i sento a la gent que diuen que la sortida és a l'altra punta del llac, com abans. Merda, altra cop a caminar descalç per aquell caminot que et deixa els peus fets una coca, sense cap dubte la part més dura de la cursa :)
Sortida en la linia de totes les sortides que es fan a Catalunya, descontrol total!!! Però em tiro a l'aigua força a l'esquerra i vaig fent, creuant-me a poc a poc buscant la corda que marca el camí i poc abans d'arribar a la boia de 500 metres la trobo i d'allà ja no em mouen. Sorprenentment no he rebut ni donat ni un sol cop. Poc abans de girar veig que avanço al Rafa Espinar (caram, doncs encara vaig prou bé!!!)
Girem la última boia i al cap de poc un noi amb el sentit de la orientació més atrofiat que el meu, em va empenyent cap a l'esquerra, intento deixar-lo enrera, però com que anem gairebé al mateix ritme no puc i llavors el començo a empenyer jo cap a la dreta perquè sinó sortirem a l'altra banda de l'embarcador.
Surto de l'aigua amb el Rafa enganxat i en el tros fins a boxes li trec un parell de metres més (he corregut més ràpid que ell, jeje). Faig la transició (prenent-me un café i una pasta) i surto. Gairebé m'esconyo en relliscar corrent cap a la linia on deixen pujar en trepitjar un pas de zebra, però no se com no caic, pujo a la bici, i començo a pedalar, de seguida m'atrapa el Rafa (adeuuuuuuuuuu) ja no el veig més fins a l'arribada.
Vaig fent i no tinc ni idea de com vaig perquè el comptaquilòmtres em funciona a estones per la pluja. En els troços plans i de pujada vaig prou bé, però a la que venen les baixades em marxa la gent, no em refio gens dels frens. Amb tot això el Sergi també m'ha atrapat i se m'ha escapat una mica però vaig veient el seu grup tota l'estona.
Acabo la bici amb bones sensacions i ja només falta correr una miqueta.
La T2 em surt una mica millor, tot i que m'haig de treure un moment una sabatilla perquè tenia una pedreta a dins, però res 10 segons.
Començo a correr i em trobo bé, llàstima que em fa mal l'esquena, afluixo una mica durant un parell de kms i intento tirar-me endavant de tant en tant per estirar la zona lumbar. Sembla que funciona i torno a agafar ritme. No tinc ni idea de com vaig, però com que les sensacions són bones vaig fent i se'm passen els kms força bé. Per fi a poc d'acabar sento els crits d'anim de tota la colla de "holigans" del CTG ;-p. Sembla mentida, però fins ara no els havia sentit, i mira que fan soroll!!!! Si fins hi tot pel que m'han dit després, un grup d'unes 20 noies que anaven de comiat de soltera també es van posar a cridar el meu nom, i jo sense enterar-me!!!! No se si és concentració o sordera, però això no pot ser bo :)
Acabo la cursa sense saber que he fet, però content!!!!! Tenia ganes de fer curses "curtes". L'any vinent que es prepari el Circuit Català, que rebrà per tots costats!!!!!
Torno a felicitar a tots el que heu participat i animo als que no (sobretot als nous) a no deixar-se perdre això de participar en algun triatló. És de lo milloret en temes de curses que he fet (encara que de vegades l'organització o la fede fallin una mica, sino ja seria la ostia)
Josep
PD: Buff, quin totxo!!!!


1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola!
Fotografies de la Triatló de Banyoles: www.infinittadesenfocada@blogspot.com