El cap de setmana del 21 i 22 de juny Balaguer va ser la capital del triatló català.S'hi varen cel·lebrar dues proves:
- el Campionat de Catalunya de Triatló de Muntanya (el dissabte)
- el Triatló Olímpic (diumenge)
L'Anabel Gracia va GUANYAR el triatló olímpic de Balaguer i ja suma el seu segon podi de la temporada després de ser tercera a Salou.
El CTG es classificà 14ens amb les puntuacions del Sergi Garcia, el Nacho Garcia i el Toni Garcia, que, juntament amb el Carles Iglesias, eresn els participants del nostre club a la cursa.
Miquel Comella, va assolir la segona posició en categoria V1 en el triatló de Muntanya de Balaguer (Campionat de Catalunya), per tercer any consecutiu Comella és sots-campió de Catalunya de la modalitat en la seva categoria.
El CTG va ser tercer de Catalunya el 2005, i campions el 2006, en aquesta ocasió van ser 6ens amb els temps del Miquel Comella, Joaquim Reixach i el Carles Iglesias i va completar la formació del CTG en Toni Garcia.
Aquí teniu la crònica de la cursa de diumenge (Triatló olímpic) de la pròpia Anabel Gracia, la primera classificada:
Aquí teniu la crònica de la cursa de diumenge (Triatló olímpic) de la pròpia Anabel Gracia, la primera classificada:
Estic d'acord amb el Toni: Molta, molta, molta calor!
Per sort, jo només em vaig apuntar a l'olímpic de diumenge i no us podeu creure el que vaig patir...
Arribem bé de temps ja que havíem dormit a Lleida i ja coneixiem el lloc de l'any passat. Deixem les coses al box del riu i un amic ens puja fins al pantà.
Preparem tot i a començar.
Primera qüestió: Es neda sense neopré i hi ha zones del llac on l'aigua està realment freda i altres zones on l'aigua és molt calenta. S'ha d'afegir una altra "preocupació": Hi ha un munt d'algues o jo vaig per la zona on estan totes. A vegades penso que m'ofegaré amb les que "se m'enreden" pel coll.... Quina sensació més xunga!
Surto de l'aigua molt bé, de fet, millor del que m'esperava ja que al tram de bici em comença a passar gent que normalment surt davant meu. Arribo a la primera transició just darrera de la Montse Martínez tot pensant que encara ens anirà bé anar juntes en bici.
Només començar la primera pujada, ella té un problema amb la cadena i aprofito per "fotra-li" un pal. Me'n vaig i ja no torno a saber d'ella fins que la veig a la cursa a peu, on em diu que se li ha sortit la cadena i que ha trigat molt a posar-la.
La bici se'm fa eterna. Surten 49 km, la majoria de pujada o baixada amb molt perill (quasi estic a punt de "matar-me" un cop) i amb zones de asfalt molt i molt dolent. Faig molt curta d'aigua i al km 23 ja no em queda aigua, agafo a tots els avituallaments (que són molt pocs), però l'únic que dónen és un gotet d'aigua mig ple... Un calvari fins arribar a la T2, però no el pitjor, perquè allà no em donen aigua fins al final de la 1a recta de la 1a. volta o jo no se veure-la.
Penso que em desplomaré d'un moment a un altre, tinc la boca seca i la sensació de que no puc suar perquè al meu cos no li queda res de líquid.
Per fí em dónen una mica, em paro i agafo dos o tres gots d'aigua i així vaig fent en tots els avituallaments.
durant la curssa a peu veig que porto molta diferència amb les altres noies i això em permet regular i arribar a meta bastant sencera.
Gràcies a Abel i family pels ànims i els consells, i a tots els del club que mentre ens anavem creuant m'anaveu animant, així es fa una mica més fàcil còrrer.
àpali, fins la propera!
Anabel
I aquí teniu la crònica del Toni Garcia, que va prendre part de les dues curses, la de dissabte i la de diumenge:
I aquí teniu la crònica del Toni Garcia, que va prendre part de les dues curses, la de dissabte i la de diumenge:
Calor, molta calor és el que vàrem trobar a Balaguer. El dissabte em presentava amb ganes al box del pantà de Sant Llorenç (de fet nedar 750 m. entre algues no era el que més em preocupava). La BTT va ser sense dubte l'especialitat més exigent; era un circuit que personalment vaig trobar excessivament tècnic, i a més molt dur, amb unes pujadetes força interessants. Vaig anar fent fins quan faltaven 4 kms., just quan vaig cardar un lletot dels que marquen època en la baixada d'un corriol i allà vaig trencar el seient de la BTT (que perdria més endavant). Fins a la T2 va ser un calvari, ja que vaig haver de fer els últims kms. aixecat a la BTT i vaig arribar amb la roda de davant punxada (un desastre!!). Finalment deixo la BTT i comencem el circuit a peu. Qui els va parir aquests balaguerins! Ens van cascar dues voltes a la pujada a l'església (no sé si hi havien 70 escales de les d'abans). Anem alternant posicions amb en Carles Iglesias i acabo fet una merda. Començo a plantejar-me en fer o no l'olímpic de diumenge, però una hora més tard, i després d'una bona dutxa ja estic pensant en el demà.
Diumenge, calor infernal, tram de natació correcte per les meves possibilitats. Com sempre surto dels últims de l'aigua i começo a remuntar posicions a la bici. És un circuit molt dur també, amb un portet només començar i després "tobogans" continuats en carreteres, no secundàries, sino terciaries, i en alguns casos pròpies per anar amb BTT. Però tot i així estic content perque amb les cames carregades del dia anterior aconsegueixo fer una mitja de 29,5 km/h. Arribo a la T2 cansat però animat (gràcies Abel pels ànims i consells) i ens tornen a clavar la pujadeta a l'església per després fer un circuit de dues voltes que va ser dramàtic, a quasi 40º de temperatura.
Objectiu assolit, ara a esperar a debutar a Banyoles a una distància que ja comença a ser seriosa par mi, i a acabar la temporada a Riba Roja d'Ebre, a veure què tal està organitzat perque pel que m'han dit deixa molt que desitjar... Ja us explicaré.
Siau!
Toni
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada