El passat diumenge 28 de setembre es va celebrar
l'Aquatló de Badalona, que era el Campionat de Catalunya de grups d'edat.
L'Aquatló és una modalitat del triatló que consisteix en combinar la natació amb la cursa a peu.
En aquest cas es tractava de 2500 metres de cursa a peu 1000 metres de natació 2500 metres de cursa a peu tot seguit.
Hi varen prendre part el Jordi Cantó, el Jordi Bosch, la
Lara Rius i el Jesús
Sanchez.
Els resultats varen ser:
31 CANTO CESPEDES, JORDI E25-29M 0:34:32 (0:08:43 + 0:16:46 + 0:09:03)
40 BOSCH ANDUIG, JORDI E25-29M 0:36:08 (0:08:45 + 0:17:56 + 0:09:27
48 SANCHEZ PIÑEIRO, JESUS E25-29M 0:37:02 (0:10:14 + 0:16:58 + 0:09:50)
84 RIUS CHARLES, LARA E15-16F 0:44:08 (0:11:40 + 0:20:39 + 0:11:49)Aquí teniu un parell de cròniques dels nostres participants:
LARAQuedem al
CNG amb els
Jordis a les 8:15 per anar cap a Badalona...però sense saber exactament on, ja ho trobarem.
Jo encara no se si competeixo, ahir la fede va dir-me que les inscripcions es tanquen el dimecres i que depenia del jutge que hi hagués allà si em podia inscriure. Fa moooolt fred (9ºC) i de camí desitjo que la mar estigui picada (i així tinc excusa) o que no em pugui inscriure. Per sort un cop allà (això si, havent fet una ruta turística per Badalona per trobar el lloc) la temperatura és més alta, el cel és ben serè i la mar calmada.
Finalment accepten inscripcions tot i que una mica a "lo loco". Després de donar noms, cognoms...demano com he de pagar, si ja ho passaran al club i ja ens ho cobraran o he de pagar allà mateix...em responen: eehhh no ho se, dona'm 15€ va! bé no, com ho fem? dona'm el teu número de telf. i en tot cas ja et trucarem...¿¿¿??? d'acord, per ara m'he estalviat els 27€ de la cursa i els 10€ de fiança del xip. Em trobo a Montse Cuevas
Ens col·loquem al principi de boxes...si d'allò se'n pot dir boxes...han aprofitat els bancs del passeig afegint entre mig unes quantes cadires plegables de l'Ikea i et poses on vols.
Fem visita al WC on ens trobem amb el 4t membre del CTG, en Jesús, escalfem, anem cap a la sortida però ens tornen a cridar a boxes per explicar-nos el recorregut i tornem a la sortida.
Donen la sortida (direcció Barcelona i tornar) que em recorda la Milla Popular de Sta. Eulàlia perquè evidentment la gent surt "a fondo" per fer 2,5km. Jo m'ho prenc amb calma i anar fent al costat d'una del St. Joan. S'entra a boxes just on hem deixat les coses i per tant canvi de material i toca travessar boxes descalç. L'aigua no està tan freda com pensava, com sempre em desvio de la trajectòria, arribo a la boia dels 500m i segueixo les del davant ja que no veig la boia de tornada. Sortir es fa una mica difícil, les onades que t'empenyen però després et fan recular, crec que ja toco de peus a terra però no, segueixo nedant com puc ja que em trobo que les onades es trenquen on sóc i sembla que estigui jugant en comptes de voler sortir.
Tornem a entrar a boxes on tenim les coses, em tiro aigua als peus ja que calçant sense mitjons no vull empitjorar les ferides de Banyoles i a córrer (aquest cop direcció Montgat i tornar). L'arribada és a l'altra banda de la via, arribo, em trobo amb els altres 3 amb qui comentem la jugada i cap a casa.
Si més no ha estat un entreno diferent i el 1r Aquatló.
I per la meva sorpresa ja han penjat els resultats!!!!
Per algun motiu que desconec estic en la categoria E15-16F quan crec que hauria d'estar en la de E20-24F. Almenys una tal Mireia Bossy que segons la llista és sub23F està en aquest últim grup i per tant jo també...i hauria pogut fer 2a!! ja que la 3a del grup ha fet més temps que jo...vaaaajaaaa, ara ja se m'ha acabat això dels podis.
JORDI BOSCH
Bon dia pel matí!!! =)
Jo sempre arribant 05 minuts tard... je je je... Em trobo amb la Lara, el Jordi Cantó i la seva dona.
Fem ruta turística per Badalona de bon matí, cosa que venia molt de gust, fins que trobem l'organització de la cursa.
Ens trobem un box collonut ja ja ja... Coneixem el Chus al lavabo (jjajajaja... un bon lloc per fer amistats) Persones de l'organització no ens saben dir per on serà el recorregut i ho agafem amb optimisme, ens dirigim cap a la sortida... sortida? Bé, si sortida però cap senyalització de sortida... Hem dit sortida, oi? jajaja... Bé, ja es l'hora i ens reclamant als boxes per fer un briefing i tornem a la ...
i xiulet de sortida (jajaja... ). Bé, aquí ens agafem el Jordi Cantó i jo al grup davanter i quin ritme! Nosaltres sense escalfar gaire.
Arribem a boxes i cullons, la veritat es que es perd molt de temps descordant les bambes doncs arribo al mateix temps que el Jordi Cantó i estava traient-me la segona bamba i ell a la sorra (he d'adquirir elàstics), entro a l'aigua i agafem ritme al mateix temps que intentar relaxar la respiració... Arribo a la platja un altre cop i sorpresa, el Jordi Cantó surt per darrera a un parell, tres o quatre (je je je... ) metres i cap a boxes. Allà em cordo una bamba (he d'adquirir
elàstics) i el cabró del Jordi Cantó ja les tenia posades i marikita l'últim, jo la liat amb cordar-me els cordons de la segona bamba, agafo UN dorsal i quant surto un metre abans de sortir de boxes m'hi fixo que es un dorsal de federat i jo... CULLONS... torno enrere i era el del Chus, li donc doncs ja estava al super banc dels boxes i agafo el meu i a córrer... arribo a meta i comentem la cursa.
Per cert, sortint amb el cotxe del pàrquing ens trobem a l'Anabel amb bici a Badalona!!!
Com sempre, un plaer haver estat amb vosaltres!
Salut!
Jordi Bosch
"Para mi la experiencia del Titán, sin duda, ha sido una de las más intensas en mis años de triatlon. La prueba más dura en la que he participado. Tan solo la realidad de que esta prueba se disputa sobre la distancia de 1/2 Ironman nos puede permitir afirmar que el Embrun Man es más duro que el Titán... pero lo que puede hacer más duro a Embrun es la distancia, las largas horas de lucha alpina,el desgaste paulatino... pero solo eso...el Titán es una prueba 10, una lucha colosal contra rampas demoledoras e interminables, tanto en la bici como en la carrera a pie, una prueba culminante para una determinada franja dentro de la población triatleta, con una característica definitiva, : todo aquel triatleta amante del esfuerzo en solitario, del reto, la aventura, la lucha contra la naturaleza más agreste... tiene algún día que competir en esas montañas calizas, esmaltadas de pueblos blancos.
