7e. TRIATLÓ POPULAR MALGRAT DE MAR

MERCÈ TUSELL ES SEGONA EN FEMINES.
CARLES IGLESIAS EL MÉS RÀPID DEL CTG A MALGRAT.
MIQUEL COMELLA GUANYA AMB V1 I MANEL CARRASCO ÉS SEGÓN.

Una nova edició del triatló popular de Malgrat on enguany cal destacar l'important número d'inscrits doblant les anteriors edicions, 412 participants, dels quals 100 es varen inscriure el mateix dia de la competició, cosa que va ser ben gestionada per l'organització.
La cursa estava programada sobre 500m. de natació, 12Km Btt i 4Km de cursa a peu per el passeig marítim fins arribar a l'arc de meta.

El CTG va tenir una bona i nodrida representació, destacar la segona posició de la Mercè Tusell amb fémines, que debutava en aquesta disciplina i amb un temps de 1'04''52h va quedar a prop de la Campiona Montse Martinez (C.N.Reus Ploms) 1'02''25h, tercera va ser Núria Sauleda amb 1'39'09h. i 4ta. també del CTG Montse Oliveros 1'41''16h.
Per el que fa a la representació masculina destacar el 20è lloc de Carles Iglèsias amb 1'00'04h, 24è i guanyador amb V1 de Miquel Comella amb 1'00''40h, 42è i 2on V1 Manel Carrasco amb 1'03''02h, 101è Jordi Carrasco que, amb 14 anys, va participar amb autorització paterna i va sortir segon de l'aigua, finalment va ser 5è de la categoria (15-16 anys) amb 1'09''33h i Paco Saez 127è amb 1'11''51, sobre un total de 412 arribats a meta.
Va guanyar Xavier Manela (C.Tri.Olot) amb 52''33m, segon Marc Relaño amb 55''38m i tercer Jaume Leiva amb 58''25m.

Adjunt web amb tota la informació, fotos i classificacions;

http://www.gem-malgrat.cat/Activitats%202008/triatlo2008/triatlo2008.htm

I - CRONOESCALADA BTT SANT CRISTOFOL LA GARRIGA 2008

SANTI RIBOT GUANYA, EN CATEGORIA MASTER, LA PRIMERA CRONOESCALADA BTT A SANT CRISTÒFOL ESSENT QUART DE LA GENERAL, I CARLES DANTÍ VA SER VUITÈ.

Dins els actes de la festa major de La Garriga, es va organitzar la primera cronoescalada amb Btt a Sant Cristòfol, aquesta primera convocatoria va reunir uns seixanta ciclistes que varen situar-se a la línia de sortida de la plaça de l'esglesia de La Garriga, la sortida va ser conjunta de tots els participants a les 10'00h, els ciclistes sortien del mig del poble direcció a la C-17. Un cop arribats al Consorci del Moble, trencaven a mà dreta per enfilar els 4Km de pujada per pista fins a St.Cristòfol. La pujada va ser molt selectiva i va definir les posicions a la classificació final en un matí de molta calor.

Va guanyar la prova Santi Segú (Bicicletes Segú) amb 21''14m, segon va ser Jordi Riera amb 21''50m, tercer Joan Rodriguez amb 24'37m , quart, i primer Master, Santi Ribot (CTG) amb 24''53m i també participant del CTG, Carles Dantí va ser 8è. amb 27''24m.

Bona organització que va lliurar trofeigs als guanyadors de les diferents categories, un pernil per al guanyador absolut i un fuet per als deu primers, meló i beguda per tots els participans i rifa d'obsequis.

TRIPLE IRONMAN LENSHAN - CARLES OCHOA

Ja tenim la crònica del Carles!
Al final de la notícia....

Durant el cap de setmana del 25-27 de juliol es va celebrar a Lenshan (Alemanya) el ja tradicional TRIPLE IRONMAN.
Com l'any passat el nostre company Carles Ochoa va prendre part de la prova i la finalitzà amb un temps de 55 hores 26 minuts i 13 segons.

Els parcials foren:
Natació 03h 46min 24 seg
Bicicleta 22h 22 min 03 seg
Cursa a Peu 29h 17min 46 seg

El Carles va arribar en la posició 34 dels 37 corredors que van completar la totalitat de la prova.

Aquesta cursa destaca per la duresa derivada de les distàncies que es recorren i pel fet que es fa Non Stop, de manera que habitualment els corredors segueixen competint durant la nit i miren de combinar els curts descansos amb el desenvolupament de la competició.
Les distancies que han de recórrer els participants son:
11,4 kms de natació
540 kms de ciclisme
126,6 kms de cursa a peu.

A pesar de la duresa de la prova el Carles Ochoa hi va participar com a part de la seva preparació per afrontar el gran repte d'aquesta temporada, el DECAIRONMAN que es celebrará el mes d'octubre a Monterrey (Mèxic). En aquest cas es tracta d'una cursa que multiplica per 10 les distàncies d'un Ironman quedant així:
38 kms de natació.
1800 kms de bicicleta.
420 kms de cursa a peu.


Si voleu conéixer més detalls de la prova (el triple) mireu-vos l'enllaç.

Aquí teniu la seva crònica... sembla fàcil!:
Llegamos a Lensahn sin ningún contratiempo. Hay gente que ya ha montado sus tiendas y otros están en ello.
Me encuentro con participantes del año anterior y con parte de los organizadores, me indican los horarios de las reuniones y me preguntan por la bici que llevo. Les explico que es una Specialized Transition que la gente de Esports Iris me la han conseguido de Specialized España y con elle voy a competir en las pruebas de la IUTA. Quedan encantados con la bici.

Reunión informativa sin nada nuevo. En la pasta party, presentación de los atletas por paises.

Llego con tiempo a la piscina, coloco la bici y me preparo para la natación. Me ha tocado la calle 5, es perfecta, tengo el reloj justo delante, además soy el más rápido de los 6 que estamos. A las 6:55 todos al agua, pregaria tradicional en Lensahn, nos colocamos por tiempos y a las 7:00 salida.

Pongo un ritmo de 1´50´´ hasta que los dos austriacos que me siguen se rinden, entonces bajo el ritmo. Paro a beber Isostar y comer papillas cada hora. Tengo que hacer muchos cambios de ritmo para ir adelantado a la gente, esto provoca que al llegar a los 9000 m tengo los brazos muy pesados. En los últimos 2000 m, no puedo ni bajar de los 2´. Acabo primero de la calle, en la posición 17 y con el mismo tiempo del año pasado.

La primera vuelta con la bici, me la tomo con calma. Hace mucho calor.
El viento es fuerte, sopla a favor al salir del pueblo, en contra a la entrada y lateral en el resto. En la segunda ya pongo el plato grande y empiezo con el plan establecido, cada vuelta como y bebo un poquito y cada 4 horas para a comer, arroz con atún y macarrones con pechuga de pollo. En las 10 primeras horas de bici el primer clasificado solo me saca unos 40 Km. A las 21 paro a colocame la ropa para pasar la noche, y bajo el ritmo, no es que me encuentre mal, sino que el trabajo ya está hecho. A las 3 de la madrugada un coche se incendia en la carretera del circuito y nos paran hasta que los bomberos apagan el fuego, retiran el coche y limpian la calzada. Estamos una hora esperando, yo no se manejar bien la situación pues pierdo toda la alegría y energía que tenía antes del parón. Cuando se reanuda la carrera me lo tomo con calma, solo me faltan 130 Km, como y bebo abundantemente, cada vuelta me encuentro mejor, llego el final de la bici con el deposito a tope. He hecho 5 horas menos que el año pasado y he mantenido la posición. Estoy contentísimo de como va todo.


Empiezo a correr con ganas. Al llegar al primer giro a la izquierda, piso mal el bordillo de la acera y se me va la rodilla derecha. He corrido unos 200 metros. Acabo la vuelta andando, me dirijo a la carpa del médico. Tengo la rodilla hinchada y no la puedo doblar, parece ser que es una distensión, me aconsejan que lo deje ya que si ando la cosa va a ir a peor, como ven que no estoy por la labor, me dan Voltaren, hielo y Paracetamol. Me desean suerte.
El médico tenia razón cada vuelta es más lenta que la anterior. Las vueltas van cayendo lentamente, pero sin pausa. Es muy frustrante el ver como la gente te va pasando sin que puedas hacer nada.
El público está conmigo, les encanta la determinación que tengo por acabar. Por la noche, en las fiestas que se organizan alrededor del circuito, la gente no para de animarme, practicamente no estoy solo en ningún momento de la madrugada.
La última vuelta es muy emotiva, hay gente del público que sale de su casa para felicitarme, algunos con lagrimas en los ojos.
En la meta me esperan los niños para que les firme las camisetas.
En la entrega de premios el resto de finishers me presentan sus respetos por lo que he sido capaz de conseguir. Uno de los representantes de Singapur me enseña una camiseta que lleva escrito algo y me dice:
"El cobarde nunca toma la salida, el debil muere en el camino.
Tu, honor y gloria"


Carlos.